Recentment el
Consell de Direcció del Servei Català de la Salut ha aprovat per pràctica
unanimitat la memòria preliminar de l’Avantprojecte
de formes de gestió de l’assistència sanitària finançada amb fons públics.
La intenció lloable d’aquest llei és la de
transposar en l’àmbit de la salut les directives europees sobre contractació pública que permeten que
els anomenats “serveis a les persones” (educació, salut i serveis socials)
puguin tenir un tractament diferenciat d’altres serveis en el sentit de
que es poden organitzar sense que sigui necessari celebrar contractes
públics, sempre que es garanteixi una publicitat suficient i s’ajusti als
principis de transparència i no discriminació.
Aquesta
possibilitat de gestionar serveis a les persones al marge de la contractació
pública es tradueix en el projecte de llei amb una regulació no contractual diferenciada de la
relació entre el Servei Català de la
Salut i les entitats proveïdores de serveis sanitaris que pertanyen a les
xarxes d’utilització pública de
Catalunya, en funció de la tipologia dels ens.
En concret són
quatre les modalitats previstes : la cooperació vertical quan el
proveïdor és considerat propi, és a dir participat íntegrament o majoritària
per la Generalitat, la cooperació horitzontal quan el proveïdor
és públic però no està participat majoritàriament per la Generalitat, el concert
sanitari quan es tracta d’entitats sense ànim de lucre o que pertanyen a
l’anomenada economia social i la cooperació directa quan es tracta
d’oenagés, associacions de voluntaris o
d’altres que no pertanyen a cap de les
xarxes del Sistema Sanitari Integral de
salut d’utilització pública de Catalunya (SISCAT).
En aquesta nova
regulació els dos extrems de l’univers d’entitats que actualment
presten serveis en el sistema públic de salut actual queden fora del nou
sistema de regulació de l’acció concertada de llarga tradició que fins ara es
regia mitjançant el concert sanitari que
establia una relació de caràcter sinal·lagmàtic i era igual per a totes
les entitats públiques –pròpies o alienes- i privades que formaven part del
SISCAT, i que ara només és manté per a la cooperació institucional horitzontal amb
entitats públiques no controlades i la col·laboració amb entitats sense afany
de lucre i d’economia social que podríem incloure en una nova categoria de
gestió : la gestió solidària.
Els proveïdors considerats “propis” (gestió directa) es relacionaran amb
l’SCS mitjançant encàrrecs de gestió, és a dir ordres d’obligat compliment, i
les entitats privades amb afany de lucre
queden excloses de les fórmules
de gestió de naturalesa no contractual, és
a dir, hauran de sotmetre’s a les normes de contractació pública (gestió
indirecta), i la seva participació en el sistema és concebuda com a
supletòria.
No sembla que s’hagi
plantejat una reflexió sobre la nova
regulació des d’un punt de vista sistèmic i de política sanitària : Com afecta
aquesta regulació al desenvolupament en el futur del sistema públic de salut
català i les relacions entre els seus agents? Com queden els principis bàsics
sobre els quals durant més d’un quart de segle s’ha construït el model sanitari
català del que ens sentim tant orgullosos : la
diversitat, la separació de funcions i l’autonomia de gestió?
El poc debat que
s’ha produït entorn a aquest avantprojecte de llei ha estat en relació a
l’exclusió dels privats amb afany de lucre de la possibilitat de gestionar els
serveis al marge de la via contractual, relegant-los a un rol merament
supletori i si aquesta exclusió incorre
o no en discriminació. L’exclusió quasi absoluta de les entitats amb afany de
lucre va motivar el vot en contra d’una
de les associacions empresarials presents en el Consell de Direcció i
l’abstenció de l’altra en la votació de la memòria preliminar.
Considero però més
important des del punt de vista conceptual del sistema i de com s’han de
regular en el futur les relacions entre el finançador de les prestacions i els
proveïdors de serveis, la pèrdua de l’oportunitat, ara que les directives obren
noves possibilitats d’organització dels serveis a les persones i donen un ampli
marge de regulació als estats membres, de crear
un model d’acció concertada no sotmès a la normativa de contractació pública
únic per a tot tipus d’entitat pública –pròpia o aliena- o privada –amb o sense afany de lucre que
formi part del SISCAT.
Barcelona, 6
d’abril de 2017.
Francesc José María Sánchez
Advocat. Secretari del Cercle de Salut.