dimarts, 6 de febrer de 2018

Situació actual de la sanitat pública a Catalunya arrel de l’aplicació del 155


Transcorreguts més de tres mesos des de l’inici de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, alguns pensen que la imposició d’aquesta mesura extrema per part de l’Estat no ha tingut conseqüències sobre la gestió de les nostres institucions i del nostre sistema sanitari. És cert que les diverses alteracions no s’han traduït en una afectació del correcte funcionament dels serveis sanitaris, però és evident i inqüestionable que sí s’ha alterat el normal funcionalment de la Generalitat. La gestió del dia a dia s’ha vist alentida per l’obligatorietat de realitzar un major nombre de tràmits burocràtics i el seguiment de circuits enrevessats. Una bona mostra d’aquest fenomen és la imposició de la signatura de les declaracions responsables per part dels òrgans de contractació i de la intervenció en totes les actuacions administratives d’entrega de béns o prestacions de serveis. En aquestes declaracions s’ha d’assegurar que la despesa no té relació amb cap activitat il·legal ni contrària a decisions dels tribunals. Fins al moment s’han realitzat gairebé 24.000 declaracions per la comprar d’equipament, medicaments, material mèdic, ...
D’altra banda, per tramitar expedients per signatura de la ministra, s’ha de traslladar la informació prèviament al secretari general de Sanitat i a la subsecretària de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Donat el poc coneixement del sistema sanitari català i els procediments que operen en el nostre entorn institucional i administratiu, és habitual la petició addicional d’informes, generant una major càrrega de feina i un alentiment dels processos.  En aquesta mateixa línia, l’aprovació per part del Consell de Ministres, que substitueix les reunions del Govern de la Generalitat, està reservada a expedients estrictament necessaris qualificats com vitals i imprescindibles, i  ha de seguir un procediment encara més llarg.
La intervenció no només es queda en l’aprovació i tramitació a nivell dels departament i del Govern, va més enllà afectant a la celebració de les reunions dels òrgans de govern de els diferents entitats públiques. En molts casos, la celebració d’aquestes reunions requereixen l’autorització del Ministeri, amb la capacitat de censura prèvia les ordres del dia, i d’una censura posterior amb l’obligació d’enviament dels acords assolits. A tall d’exemple, hi ha la reunió del Ple del Consell de Direcció del CatSalut que es volia celebrar a finals del mes de novembre i que es va haver d’anar posposant per imposició del Ministeri, per la seva disconformitat amb alguns dels temes incorporats a l’ordre del dia i per la data de celebració.
En aquest marc, l’endarreriment de projectes, la paralització de contractes i inversions, el bloqueig de recursos i comptes, i la necessitat de noves autoritzacions per la realització de pagaments, és el que estan caracteritzant la gestió del dia a dia del nostre sistema sanitari.
Darrera d’aquesta valoració genèrica de la situació hi ha un conjunt d’actuacions i institucions concretes que s’estan veient afectades per l’aplicació de l’article 155. El Ministeri no ha considerat oportú  tramitar i/o signar convenis relacionats amb la vigilància epidemiològica en relació amb les infeccions respiratòries agudes, el xarampió, la rubèola, la parotiditis i les arbovirosis, la recerca i el desenvolupament de vacunes contra la sida, o la prevenció i control de la tuberculosi.



Pel que fa a les inversions, s’ha vist afectat el manteniment i l’evolució d’instruments com la recepta electrònica (400.000 usuaris diaris), llistes d’espera, urgències i farmàcia,  l’inici de les obres del CAP Florida i l’adquisició d’un TAC al CAP d’Igualada, entre d’altres.
Davant d’aquesta situació, a tall d’exemple, persones com el senyor Enric Millo, delegat del Govern a Catalunya, encara afirmen que l’aplicació del 155 ha portat a la reactivació de la Generalitat i el desbloqueig de despeses socials, tal com va fer el passat diumenge a Catalunya Ràdio. Vostès creuen que el bloqueig injustificat de recursos per entitats com la Fundació Arrels o l’Agència de Salut Pública de Barcelona per la prevenció, assistència i tractament les drogodependències, o la Fundació Ajuda i Esperança es correspon amb aquesta valoració?
Tots aquests expedients que impliquen despesa,  tenien la partida pressupostària reservada en el pressupost 2017. Les activitats s’han realitzat però les entitats han hagut d’assumir les despeses quan esperaven rebre el finançament del Departament de Salut. Així doncs, durant el 2018, s’hauran d’assumir les despeses de l’any en curs i de l’any 2017.
Darrera la decisió del Ministeri de bloquejar la tramitació d’aquests i altres expedients, costa identificar motius polítics i/o estratègics, cosa que ens porta a especular al voltant de tres possibles explicacions. La primera seria la voluntat de l’Estat de deixar patent la seva intervenció, “que es noti que som nosaltres els que manem. La segona seria la manifesta manca de coneixement de l’Executiu i de l’Administració de l’Estat del funcionament del sistema sanitari català. I en darrer lloc, la no voluntat d’assumir la responsabilitat que porta implícita la presa de decisions amb el govern. El més probable és que les decisions presses pel Ministeri des de l’aplicació del 155 vinguin motivades per una combinació d’aquests tres elements.
Prèviament a l’excepcionalitat del 155, el Govern de la Generalitat i l’Estat, tenien obertes diversos fronts de conflictivitat, en el que ambdues institucions defensaven posicions contraposades. Un dels casos més significatius d’aquesta situació és la suspensió de la Llei d'universalització de l'assistència sanitària a càrrec del Servei Català de la Salut per part Tribunal Constitucional a l’espera de la resolució del procés negociació bilateral. L’estat espanyol va proposar un procediment de negociació bilateral d’alguns preceptes de la llei 9/2017, fet que el govern de Catalunya va acceptar ja que en cas contrari s’interposava el  recurs davant del TC. Aquesta negociació és impossible actualment. Altres exemples d’aquesta situació són l’elaboració i aprovació del decret de prescripció infermera o l’aprovació d’un nou reglament del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, que pretén transformar l’òrgan en una Conferència Sectorial, modificant el caràcter d’òrgan de coordinació previst a la Llei de cohesió.
En conclusió, en el context d’excepcionalitat que implica no disposar de Govern i trobar limitades les nostres atribucions, el Departament continua treballant per garantir l’atenció sanitària a la ciutadania. Les qüestions estratègiques les continuo compartint amb el Conseller Comín, que durant el seu mandat ha demostrat un compromís ferm amb el mandat rebut, treballant per construir un sistema sanitari de qualitat, més equitatiu i just.
Ara que sembla que podria estar a prop, la formació d’un Govern i que, si l’Estat compleix la seva promesa, es suspendria l’aplicació del 155, seria ingenu creure que aquesta suspensió portarà un retorn a la normalitat. La intervenció econòmica iniciada durant el mes de setembre de l’any passat i renovada a finals del mes de desembre, continuarà. Al mateix temps, la por a la utilització del 155 sobrevolarà sobre la Generalitat i els polítics que l’encapçalin a través de l’amenaça personal i permanent. La por, tal com deia el passat diumenge Antoni Vives al diari Ara, passarà a ser un instrument de control de les nostres institucions. Tot i la constitució d’un nou Govern, res tornarà a ser com abans.

Josep Maria Argimon

dimecres, 17 de gener de 2018

Jornada 19 de gener: Atenció Multidisciplinària. Experiències professionals Del Cercle de Salut i de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

Jornada 19 de gener: Atenció Multidisciplinària. Experiències professionals Del Cercle de Salut i de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

En aquelles activitats en les que conflueixen els sabers i les competències de diferents professionals es plantegen dues opcions: la juxtaposició d’actuacions, es a dir la intervenció de cada professional de manera que per adició, al final, s’aconsegueixin els resultats esperats, o bé el treball cooperatiu que produeix un coneixement i una actuació col·lectiva que té com a resultat el coneixement i els efectes  d’una visió nova i compartida que és molt més que la suma de sabers i competències. És el que es coneix com a treball multidisciplinar. El treball multidisciplinar en equip requereix enquadrar bé les necessitats sense perdre de vista les finalitats que han de ser les persones, la seva salut i qualitat de vida. Aquest treball  es basa en raonar junts per fer evolucionar les pràctiques i les organitzacions, en el reconeixement mutu, la complementarietat i la confiança.
El treball multidisciplinar en equip és un factor de qualitat en les organitzacions i a l’hora un element de progrés professional per a tots els implicats. Cal, però reconèixer les competències específiques dels implicats, la seva motivació i les seva capacitat de sentir, pensar i actuar en un esperit de cooperació. També, el treball en equip en les institucions de salut afavoreix enfocar l’atenció a la persona sense esqueixar-la en bocins relacionats amb cadascuna de les disciplines intervinents, rescatant així la unitat i globalitat de la persona i implicant-la en el seu procés de salut. Aquest treball és possible amb el compromís de les institucions i el compromís individual de tots els implicats. Entenem que és fonamental avançar en el desenvolupament de pràctiques en cooperació interdisciplinària en les quals tots els implicats, és a dir, professionals i usuaris, participin en un nivell com més alt millor. A diferència del que succeeix en les pràctiques tradicionals, que segueixen un model lineal jeràrquic, en les pràctiques en col·laboració s’atorga a tots els participants la màxima autonomia per definir i posar en pràctica les seves responsabilitats.
És important recordar que la riquesa de la pràctica professional en cooperació passa per les aportacions de les competències-específiques de cada disciplina i de cada professional o membre de l’equip-i es recolza en la diversitat, és a dir, en el reconeixement i respecte per la diferència i l’equitat entre els membres del grup; l’èxit passa, doncs, per entendre que tots som iguals i que totes les aportacions son valuoses; pel convenciment dels sabers propis, pel respecte als sabers de l’altre i pel fet que cada membre sigui capaç d’aportar la seva participació específica a la salut de la persona, compartint sense reserva els punts de vista.
Per tant, la cooperació obliga a anar més enllà de l’autoafirmació; requereix entendre que és més important cooperar que competir. La pràctica en cooperació existeix si les relacions interpersonals funcionen bé i es deixa que la gent actuï, però permetent que l’equip funcioni com una totalitat. Suposa, també, una bona comunicació, basada en el diàleg, la confiança, l’escolta activa, l’intercanvi honest d’opinions, la capacitació i el reconeixement recíproc i de l’organització.
Son unes pràctiques que requereixen no només la mobilització dels actors sinó també la seva responsabilització, amb el benentès que no pot existir una exigència de qualitat sense el reconeixement de les bones pràctiques i dels resultats obtinguts.
En definitiva, les respostes que ofereix el treball en equip multidisciplinar satisfan les necessitats de dotar-nos d’estructures en aprenentatge permanent, en la línia d’arribar a organitzacions intel·ligents on tothom, en qualsevol nivell de l’organització és partícip de la tasca de la bona gestió. Es tracta d’assegurar la correcta utilització dels recursos disponibles, evitar la dispersió de l’energia, la fragmentació de l’assistència, les cures i l’assoliment de resultats de salut. També és un aprenentatge necessari per assolir el nou liderat que demana, la iniciativa i el compromís de tots els membres de la organització, la intervenció sobre situacions complexes, els processos de canvi i la innovació al servei de la població
El Cercle de Salut i la Societat Catalana de Gestió Sanitària, conscients de la importància de les aportacions multidisciplinars en les organitzacions i de l’existència d’experiències rellevants en aquest àmbit, proposen aquesta jornada amb la finalitat de donar-les a conèixer, aportar elements de reflexió, reconèixer als equips que les duen a terme i afavorir la seva generalització.
Per dur a terme aquest propòsit comptem amb la presentació d’unes vuitanta  experiències innovadores i la intervenció del Sr. Joan Quintana i Forns, que plantejarà una reflexió sobre: La qualitat de les relacions i el reconeixement en la millora d’equips i projectes.
El Sr. Joan Quintana és Psicoleg i Màster en Salut Pública i Intervenció Ambiental. Format amb Paul Watzlawick en el Mental Resaerch Institute (Palo Alto, Califòrnia), amb Itamar Rogovsky de l'Institut GR - Israel i amb Humberto Maturana de l'Escola Matríztica de Santiago de Xile.
El professor Quintana és director de l’Institut Relacional, professor d’ESADE Business School de Barcelona i compta amb una àmplia experiència de consultoria, d’assessorament i d’acompanyament de processos de canvi i transformació en organitzacions de salut.
Aquesta jornada serà possible gràcies a la presentació de destacades realitzacions, el treball desenvolupat pels professionals, els membres del comitè científic i organitzadors i de tots els assistents que confiïn en la nostra proposta.
Us animem a compartir amb nosaltres aquesta jornada. Teniu a la vostra disposició el PROGRAMA I INSCRIPCIONS

Montserrat Teixidor i Freixa
Junta directiva del Cercle de Salut


dijous, 4 de gener de 2018

19 de gener: experiències professionals, des de la diversitat, la iniciativa i la col·laboració


De quan la realitat supera les cotilles estructurals, les posicions atrinxerades o les derives cap a models jerarquitzadors. D’això va la Jornada sobre Atenció Multidisciplinària del proper 19 de gener. Va d’experiències professionals, sorgides de la iniciativa dels equips de professionals assistencials, amb el suport de les organitzacions obertes on treballen, des de la riquesa de la diversitat que caracteritza el model sanitari català, on la col·laboració entre institucions teixeix una xarxa efectiva de resposta a les necessitats de la població.

Al Cercle de Salut vam veure la necessitat d’ajudar a mostrar fets de com les solucions són possibles en els entorns organitzatius que ho faciliten, de com no tot s’arregla amb regulacions limitadores de competències o de l’autonomia organitzativa. I les relacions interprofessionals en són un bon exemple! Professionals de diferents disciplines, especialitats o àmbits assistencials treballen en equip per donar una atenció centrada en les necessitats de les persones. Experiències en aquesta línia mostren com es poden articular relacions professionals més enllà dels compartiments tradicionals. Són exemples d’innovació i d’èxit sorgits de la realitat dels professionals i les organitzacions on treballen.

Aviat vam veure que la temàtica de la Jornada també tenia interès des de la Societat Catalana de Gestió Sanitària i en lloc de competir vam acordar organitzar-la conjuntament. Vivim en el món de les interrelacions, de les plataformes, i aquesta va semblar una bona oportunitat per encaixar interessos i sumar, en benefici del progrés del nostre sistema. Vam constituir un comitè científic variat en la seva composició[1], amb persones no totes vinculades al Cercle o a la Societat, però que han col·laborat intensament per impulsar la Jornada i garantir que pugui tenir interès per als assistents.

Vam fer una crida de comunicacions perquè fossin els mateixos equips de professionals que proposessin experiències per explicar. Vam rebre més de 80 propostes de comunicacions, en les que estan implicats uns 250 autors i unes 130 institucions entre entitats sanitàries i socials, associacions, ens locals i organitzacions de l’àmbit comunitari. Són experiències que abasten tots els nivells assistencials, algunes centrades en una mateixa entitat i altres són multicèntriques, i val a dir que gairebé el 40% compten amb la col·laboració de professionals del camp sanitari i del camp social.

La Jornada ens ha de permetre veure els resultats d’aquestes experiències, compartir el que ha anat bé i el que no ha funcionat, debatre sobre com les organitzacions són facilitadores i aprendre dels que s’han atrevit a provar noves maneres d’organitzar-se i relacionar-se. La conferència inaugural anirà a càrrec de Joan Quintana, director de l’Institut Relacional, que ens parlarà de La qualitat de les relacions i el reconeixement en la millora d'equips i projectes. En finalitzar la Jornada es lliuraran els premis a les millors experiències. Però el millor premi, com sempre, és que els que vingueu us emporteu alguna idea per avançar i les referències de persones que ajuden a progressar.

Us esperem el dia 19 de gener. Vegeu PROGRAMA I INSCRIPCIONS.



Josep Fusté
Junta directiva del Cercle de Salut




[1] Josep Maria Borràs, Miquel Àngel Calderó, Montse Domènech, Marta Ferrer, Jordi Font, Josep Fusté, Francesc Garcia-Cuyàs, Rafel Guayta, Sol Muñoz, Vicente Ortún, Miquel Pons, Maria Jesús Pueyo, Cristina Rey, Mireia Sans, Rosa Suñer, Montse Teixidor, Jordi Varela i Josep Vidal.