Jornada 19 de gener: Atenció Multidisciplinària. Experiències professionals Del Cercle de Salut i de la Societat Catalana de Gestió Sanitària
En
aquelles activitats en les que conflueixen els sabers i les competències de
diferents professionals es plantegen dues opcions: la juxtaposició
d’actuacions, es a dir la intervenció de cada professional de manera que per
adició, al final, s’aconsegueixin els resultats esperats, o bé el treball
cooperatiu que produeix un coneixement i una actuació col·lectiva que té com a
resultat el coneixement i els efectes
d’una visió nova i compartida que és molt més que la suma de sabers i
competències. És el que es coneix com a treball multidisciplinar. El treball
multidisciplinar en equip requereix enquadrar bé les necessitats sense perdre
de vista les finalitats que han de ser les persones, la seva salut i qualitat
de vida. Aquest treball es basa en raonar
junts per fer evolucionar les pràctiques i les organitzacions, en el
reconeixement mutu, la complementarietat i la confiança.
El
treball multidisciplinar en equip és un factor de qualitat en les
organitzacions i a l’hora un element de progrés professional per a tots els
implicats. Cal, però reconèixer les competències específiques dels implicats,
la seva motivació i les seva capacitat de sentir, pensar i actuar en un esperit
de cooperació. També, el treball en equip en les institucions de salut
afavoreix enfocar l’atenció a la persona sense esqueixar-la en bocins
relacionats amb cadascuna de les disciplines intervinents, rescatant així la
unitat i globalitat de la persona i implicant-la en el seu procés de salut.
Aquest treball és possible amb el compromís de les institucions i el compromís
individual de tots els implicats. Entenem que és fonamental avançar en el desenvolupament
de pràctiques en cooperació interdisciplinària en les quals tots els implicats,
és a dir, professionals i usuaris, participin en un nivell com més alt millor.
A diferència del que succeeix en les pràctiques tradicionals, que segueixen un
model lineal jeràrquic, en les pràctiques en col·laboració s’atorga a tots els participants
la màxima autonomia per definir i posar en pràctica les seves responsabilitats.
És
important recordar que la riquesa de la pràctica professional en cooperació
passa per les aportacions de les competències-específiques de cada disciplina i
de cada professional o membre de l’equip-i es recolza en la diversitat, és a
dir, en el reconeixement i respecte per la diferència i l’equitat entre els
membres del grup; l’èxit passa, doncs, per entendre que tots som iguals i que
totes les aportacions son valuoses; pel convenciment dels sabers propis, pel
respecte als sabers de l’altre i pel fet que cada membre sigui capaç d’aportar
la seva participació específica a la salut de la persona, compartint sense
reserva els punts de vista.
Per
tant, la cooperació obliga a anar més enllà de l’autoafirmació; requereix
entendre que és més important cooperar que competir. La pràctica en cooperació existeix
si les relacions interpersonals funcionen bé i es deixa que la gent actuï, però
permetent que l’equip funcioni com una totalitat. Suposa,
també, una bona comunicació, basada en el diàleg, la confiança, l’escolta
activa, l’intercanvi honest d’opinions, la capacitació i el reconeixement recíproc
i de l’organització.
Son
unes pràctiques que requereixen no només la mobilització dels actors sinó també
la seva responsabilització, amb el benentès que no pot existir una exigència de
qualitat sense el reconeixement de les bones pràctiques i dels resultats
obtinguts.
En
definitiva, les respostes que ofereix el treball en equip multidisciplinar
satisfan les necessitats de dotar-nos d’estructures en aprenentatge permanent,
en la línia d’arribar a organitzacions intel·ligents on tothom, en qualsevol
nivell de l’organització és partícip de la tasca de la bona gestió. Es tracta
d’assegurar la correcta utilització dels recursos disponibles, evitar la dispersió
de l’energia, la fragmentació de l’assistència, les cures i l’assoliment de
resultats de salut. També és un aprenentatge necessari per assolir el nou
liderat que demana, la iniciativa i el compromís de tots els membres de la
organització, la intervenció sobre situacions complexes, els processos de canvi
i la innovació al servei de la població
El
Cercle de Salut i la Societat Catalana de Gestió Sanitària, conscients de la
importància de les aportacions multidisciplinars en les organitzacions i de
l’existència d’experiències rellevants en aquest àmbit, proposen aquesta
jornada amb la finalitat de donar-les a conèixer, aportar elements de reflexió,
reconèixer als equips que les duen a terme i afavorir la seva generalització.
Per
dur a terme aquest propòsit comptem amb la presentació d’unes vuitanta experiències innovadores i la intervenció del
Sr. Joan Quintana i Forns, que plantejarà una reflexió sobre: La qualitat de les
relacions i el reconeixement en la millora d’equips i projectes.
El
Sr. Joan Quintana és Psicoleg i Màster en Salut Pública i Intervenció
Ambiental. Format amb Paul Watzlawick en el Mental Resaerch Institute (Palo
Alto, Califòrnia), amb Itamar Rogovsky de l'Institut GR - Israel i amb Humberto
Maturana de l'Escola Matríztica de Santiago de Xile.
El professor Quintana és director de l’Institut Relacional,
professor d’ESADE Business School de Barcelona i compta amb una àmplia
experiència de consultoria, d’assessorament i d’acompanyament de processos de
canvi i transformació en organitzacions de salut.
Aquesta jornada serà possible gràcies a la presentació de
destacades realitzacions, el treball desenvolupat pels professionals, els
membres del comitè científic i organitzadors i de tots els assistents que confiïn
en la nostra proposta.
Us animem a compartir amb nosaltres aquesta jornada.
Teniu a la vostra disposició el PROGRAMA I INSCRIPCIONS
Montserrat Teixidor i Freixa
Junta directiva del Cercle de Salut
