dimarts, 6 de febrer del 2018

Situació actual de la sanitat pública a Catalunya arrel de l’aplicació del 155


Transcorreguts més de tres mesos des de l’inici de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, alguns pensen que la imposició d’aquesta mesura extrema per part de l’Estat no ha tingut conseqüències sobre la gestió de les nostres institucions i del nostre sistema sanitari. És cert que les diverses alteracions no s’han traduït en una afectació del correcte funcionament dels serveis sanitaris, però és evident i inqüestionable que sí s’ha alterat el normal funcionalment de la Generalitat. La gestió del dia a dia s’ha vist alentida per l’obligatorietat de realitzar un major nombre de tràmits burocràtics i el seguiment de circuits enrevessats. Una bona mostra d’aquest fenomen és la imposició de la signatura de les declaracions responsables per part dels òrgans de contractació i de la intervenció en totes les actuacions administratives d’entrega de béns o prestacions de serveis. En aquestes declaracions s’ha d’assegurar que la despesa no té relació amb cap activitat il·legal ni contrària a decisions dels tribunals. Fins al moment s’han realitzat gairebé 24.000 declaracions per la comprar d’equipament, medicaments, material mèdic, ...
D’altra banda, per tramitar expedients per signatura de la ministra, s’ha de traslladar la informació prèviament al secretari general de Sanitat i a la subsecretària de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Donat el poc coneixement del sistema sanitari català i els procediments que operen en el nostre entorn institucional i administratiu, és habitual la petició addicional d’informes, generant una major càrrega de feina i un alentiment dels processos.  En aquesta mateixa línia, l’aprovació per part del Consell de Ministres, que substitueix les reunions del Govern de la Generalitat, està reservada a expedients estrictament necessaris qualificats com vitals i imprescindibles, i  ha de seguir un procediment encara més llarg.
La intervenció no només es queda en l’aprovació i tramitació a nivell dels departament i del Govern, va més enllà afectant a la celebració de les reunions dels òrgans de govern de els diferents entitats públiques. En molts casos, la celebració d’aquestes reunions requereixen l’autorització del Ministeri, amb la capacitat de censura prèvia les ordres del dia, i d’una censura posterior amb l’obligació d’enviament dels acords assolits. A tall d’exemple, hi ha la reunió del Ple del Consell de Direcció del CatSalut que es volia celebrar a finals del mes de novembre i que es va haver d’anar posposant per imposició del Ministeri, per la seva disconformitat amb alguns dels temes incorporats a l’ordre del dia i per la data de celebració.
En aquest marc, l’endarreriment de projectes, la paralització de contractes i inversions, el bloqueig de recursos i comptes, i la necessitat de noves autoritzacions per la realització de pagaments, és el que estan caracteritzant la gestió del dia a dia del nostre sistema sanitari.
Darrera d’aquesta valoració genèrica de la situació hi ha un conjunt d’actuacions i institucions concretes que s’estan veient afectades per l’aplicació de l’article 155. El Ministeri no ha considerat oportú  tramitar i/o signar convenis relacionats amb la vigilància epidemiològica en relació amb les infeccions respiratòries agudes, el xarampió, la rubèola, la parotiditis i les arbovirosis, la recerca i el desenvolupament de vacunes contra la sida, o la prevenció i control de la tuberculosi.



Pel que fa a les inversions, s’ha vist afectat el manteniment i l’evolució d’instruments com la recepta electrònica (400.000 usuaris diaris), llistes d’espera, urgències i farmàcia,  l’inici de les obres del CAP Florida i l’adquisició d’un TAC al CAP d’Igualada, entre d’altres.
Davant d’aquesta situació, a tall d’exemple, persones com el senyor Enric Millo, delegat del Govern a Catalunya, encara afirmen que l’aplicació del 155 ha portat a la reactivació de la Generalitat i el desbloqueig de despeses socials, tal com va fer el passat diumenge a Catalunya Ràdio. Vostès creuen que el bloqueig injustificat de recursos per entitats com la Fundació Arrels o l’Agència de Salut Pública de Barcelona per la prevenció, assistència i tractament les drogodependències, o la Fundació Ajuda i Esperança es correspon amb aquesta valoració?
Tots aquests expedients que impliquen despesa,  tenien la partida pressupostària reservada en el pressupost 2017. Les activitats s’han realitzat però les entitats han hagut d’assumir les despeses quan esperaven rebre el finançament del Departament de Salut. Així doncs, durant el 2018, s’hauran d’assumir les despeses de l’any en curs i de l’any 2017.
Darrera la decisió del Ministeri de bloquejar la tramitació d’aquests i altres expedients, costa identificar motius polítics i/o estratègics, cosa que ens porta a especular al voltant de tres possibles explicacions. La primera seria la voluntat de l’Estat de deixar patent la seva intervenció, “que es noti que som nosaltres els que manem”. La segona seria la manifesta manca de coneixement de l’Executiu i de l’Administració de l’Estat del funcionament del sistema sanitari català. I en darrer lloc, la no voluntat d’assumir la responsabilitat que porta implícita la presa de decisions amb el govern. El més probable és que les decisions presses pel Ministeri des de l’aplicació del 155 vinguin motivades per una combinació d’aquests tres elements.
Prèviament a l’excepcionalitat del 155, el Govern de la Generalitat i l’Estat, tenien obertes diversos fronts de conflictivitat, en el que ambdues institucions defensaven posicions contraposades. Un dels casos més significatius d’aquesta situació és la suspensió de la Llei d'universalització de l'assistència sanitària a càrrec del Servei Català de la Salut per part Tribunal Constitucional a l’espera de la resolució del procés negociació bilateral. L’estat espanyol va proposar un procediment de negociació bilateral d’alguns preceptes de la llei 9/2017, fet que el govern de Catalunya va acceptar ja que en cas contrari s’interposava el  recurs davant del TC. Aquesta negociació és impossible actualment. Altres exemples d’aquesta situació són l’elaboració i aprovació del decret de prescripció infermera o l’aprovació d’un nou reglament del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, que pretén transformar l’òrgan en una Conferència Sectorial, modificant el caràcter d’òrgan de coordinació previst a la Llei de cohesió.
En conclusió, en el context d’excepcionalitat que implica no disposar de Govern i trobar limitades les nostres atribucions, el Departament continua treballant per garantir l’atenció sanitària a la ciutadania. Les qüestions estratègiques les continuo compartint amb el Conseller Comín, que durant el seu mandat ha demostrat un compromís ferm amb el mandat rebut, treballant per construir un sistema sanitari de qualitat, més equitatiu i just.
Ara que sembla que podria estar a prop, la formació d’un Govern i que, si l’Estat compleix la seva promesa, es suspendria l’aplicació del 155, seria ingenu creure que aquesta suspensió portarà un retorn a la normalitat. La intervenció econòmica iniciada durant el mes de setembre de l’any passat i renovada a finals del mes de desembre, continuarà. Al mateix temps, la por a la utilització del 155 sobrevolarà sobre la Generalitat i els polítics que l’encapçalin a través de l’amenaça personal i permanent. La por, tal com deia el passat diumenge Antoni Vives al diari Ara, passarà a ser un instrument de control de les nostres institucions. Tot i la constitució d’un nou Govern, res tornarà a ser com abans.

Josep Maria Argimon

dimecres, 17 de gener del 2018

Jornada 19 de gener: Atenció Multidisciplinària. Experiències professionals Del Cercle de Salut i de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

Jornada 19 de gener: Atenció Multidisciplinària. Experiències professionals Del Cercle de Salut i de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

En aquelles activitats en les que conflueixen els sabers i les competències de diferents professionals es plantegen dues opcions: la juxtaposició d’actuacions, es a dir la intervenció de cada professional de manera que per adició, al final, s’aconsegueixin els resultats esperats, o bé el treball cooperatiu que produeix un coneixement i una actuació col·lectiva que té com a resultat el coneixement i els efectes  d’una visió nova i compartida que és molt més que la suma de sabers i competències. És el que es coneix com a treball multidisciplinar. El treball multidisciplinar en equip requereix enquadrar bé les necessitats sense perdre de vista les finalitats que han de ser les persones, la seva salut i qualitat de vida. Aquest treball  es basa en raonar junts per fer evolucionar les pràctiques i les organitzacions, en el reconeixement mutu, la complementarietat i la confiança.
El treball multidisciplinar en equip és un factor de qualitat en les organitzacions i a l’hora un element de progrés professional per a tots els implicats. Cal, però reconèixer les competències específiques dels implicats, la seva motivació i les seva capacitat de sentir, pensar i actuar en un esperit de cooperació. També, el treball en equip en les institucions de salut afavoreix enfocar l’atenció a la persona sense esqueixar-la en bocins relacionats amb cadascuna de les disciplines intervinents, rescatant així la unitat i globalitat de la persona i implicant-la en el seu procés de salut. Aquest treball és possible amb el compromís de les institucions i el compromís individual de tots els implicats. Entenem que és fonamental avançar en el desenvolupament de pràctiques en cooperació interdisciplinària en les quals tots els implicats, és a dir, professionals i usuaris, participin en un nivell com més alt millor. A diferència del que succeeix en les pràctiques tradicionals, que segueixen un model lineal jeràrquic, en les pràctiques en col·laboració s’atorga a tots els participants la màxima autonomia per definir i posar en pràctica les seves responsabilitats.
És important recordar que la riquesa de la pràctica professional en cooperació passa per les aportacions de les competències-específiques de cada disciplina i de cada professional o membre de l’equip-i es recolza en la diversitat, és a dir, en el reconeixement i respecte per la diferència i l’equitat entre els membres del grup; l’èxit passa, doncs, per entendre que tots som iguals i que totes les aportacions son valuoses; pel convenciment dels sabers propis, pel respecte als sabers de l’altre i pel fet que cada membre sigui capaç d’aportar la seva participació específica a la salut de la persona, compartint sense reserva els punts de vista.
Per tant, la cooperació obliga a anar més enllà de l’autoafirmació; requereix entendre que és més important cooperar que competir. La pràctica en cooperació existeix si les relacions interpersonals funcionen bé i es deixa que la gent actuï, però permetent que l’equip funcioni com una totalitat. Suposa, també, una bona comunicació, basada en el diàleg, la confiança, l’escolta activa, l’intercanvi honest d’opinions, la capacitació i el reconeixement recíproc i de l’organització.
Son unes pràctiques que requereixen no només la mobilització dels actors sinó també la seva responsabilització, amb el benentès que no pot existir una exigència de qualitat sense el reconeixement de les bones pràctiques i dels resultats obtinguts.
En definitiva, les respostes que ofereix el treball en equip multidisciplinar satisfan les necessitats de dotar-nos d’estructures en aprenentatge permanent, en la línia d’arribar a organitzacions intel·ligents on tothom, en qualsevol nivell de l’organització és partícip de la tasca de la bona gestió. Es tracta d’assegurar la correcta utilització dels recursos disponibles, evitar la dispersió de l’energia, la fragmentació de l’assistència, les cures i l’assoliment de resultats de salut. També és un aprenentatge necessari per assolir el nou liderat que demana, la iniciativa i el compromís de tots els membres de la organització, la intervenció sobre situacions complexes, els processos de canvi i la innovació al servei de la població
El Cercle de Salut i la Societat Catalana de Gestió Sanitària, conscients de la importància de les aportacions multidisciplinars en les organitzacions i de l’existència d’experiències rellevants en aquest àmbit, proposen aquesta jornada amb la finalitat de donar-les a conèixer, aportar elements de reflexió, reconèixer als equips que les duen a terme i afavorir la seva generalització.
Per dur a terme aquest propòsit comptem amb la presentació d’unes vuitanta  experiències innovadores i la intervenció del Sr. Joan Quintana i Forns, que plantejarà una reflexió sobre: La qualitat de les relacions i el reconeixement en la millora d’equips i projectes.
El Sr. Joan Quintana és Psicoleg i Màster en Salut Pública i Intervenció Ambiental. Format amb Paul Watzlawick en el Mental Resaerch Institute (Palo Alto, Califòrnia), amb Itamar Rogovsky de l'Institut GR - Israel i amb Humberto Maturana de l'Escola Matríztica de Santiago de Xile.
El professor Quintana és director de l’Institut Relacional, professor d’ESADE Business School de Barcelona i compta amb una àmplia experiència de consultoria, d’assessorament i d’acompanyament de processos de canvi i transformació en organitzacions de salut.
Aquesta jornada serà possible gràcies a la presentació de destacades realitzacions, el treball desenvolupat pels professionals, els membres del comitè científic i organitzadors i de tots els assistents que confiïn en la nostra proposta.
Us animem a compartir amb nosaltres aquesta jornada. Teniu a la vostra disposició el PROGRAMA I INSCRIPCIONS

Montserrat Teixidor i Freixa
Junta directiva del Cercle de Salut


dijous, 4 de gener del 2018

19 de gener: experiències professionals, des de la diversitat, la iniciativa i la col·laboració


De quan la realitat supera les cotilles estructurals, les posicions atrinxerades o les derives cap a models jerarquitzadors. D’això va la Jornada sobre Atenció Multidisciplinària del proper 19 de gener. Va d’experiències professionals, sorgides de la iniciativa dels equips de professionals assistencials, amb el suport de les organitzacions obertes on treballen, des de la riquesa de la diversitat que caracteritza el model sanitari català, on la col·laboració entre institucions teixeix una xarxa efectiva de resposta a les necessitats de la població.

Al Cercle de Salut vam veure la necessitat d’ajudar a mostrar fets de com les solucions són possibles en els entorns organitzatius que ho faciliten, de com no tot s’arregla amb regulacions limitadores de competències o de l’autonomia organitzativa. I les relacions interprofessionals en són un bon exemple! Professionals de diferents disciplines, especialitats o àmbits assistencials treballen en equip per donar una atenció centrada en les necessitats de les persones. Experiències en aquesta línia mostren com es poden articular relacions professionals més enllà dels compartiments tradicionals. Són exemples d’innovació i d’èxit sorgits de la realitat dels professionals i les organitzacions on treballen.

Aviat vam veure que la temàtica de la Jornada també tenia interès des de la Societat Catalana de Gestió Sanitària i en lloc de competir vam acordar organitzar-la conjuntament. Vivim en el món de les interrelacions, de les plataformes, i aquesta va semblar una bona oportunitat per encaixar interessos i sumar, en benefici del progrés del nostre sistema. Vam constituir un comitè científic variat en la seva composició[1], amb persones no totes vinculades al Cercle o a la Societat, però que han col·laborat intensament per impulsar la Jornada i garantir que pugui tenir interès per als assistents.

Vam fer una crida de comunicacions perquè fossin els mateixos equips de professionals que proposessin experiències per explicar. Vam rebre més de 80 propostes de comunicacions, en les que estan implicats uns 250 autors i unes 130 institucions entre entitats sanitàries i socials, associacions, ens locals i organitzacions de l’àmbit comunitari. Són experiències que abasten tots els nivells assistencials, algunes centrades en una mateixa entitat i altres són multicèntriques, i val a dir que gairebé el 40% compten amb la col·laboració de professionals del camp sanitari i del camp social.

La Jornada ens ha de permetre veure els resultats d’aquestes experiències, compartir el que ha anat bé i el que no ha funcionat, debatre sobre com les organitzacions són facilitadores i aprendre dels que s’han atrevit a provar noves maneres d’organitzar-se i relacionar-se. La conferència inaugural anirà a càrrec de Joan Quintana, director de l’Institut Relacional, que ens parlarà de La qualitat de les relacions i el reconeixement en la millora d'equips i projectes. En finalitzar la Jornada es lliuraran els premis a les millors experiències. Però el millor premi, com sempre, és que els que vingueu us emporteu alguna idea per avançar i les referències de persones que ajuden a progressar.

Us esperem el dia 19 de gener. Vegeu PROGRAMA I INSCRIPCIONS.



Josep Fusté
Junta directiva del Cercle de Salut




[1] Josep Maria Borràs, Miquel Àngel Calderó, Montse Domènech, Marta Ferrer, Jordi Font, Josep Fusté, Francesc Garcia-Cuyàs, Rafel Guayta, Sol Muñoz, Vicente Ortún, Miquel Pons, Maria Jesús Pueyo, Cristina Rey, Mireia Sans, Rosa Suñer, Montse Teixidor, Jordi Varela i Josep Vidal.

dimecres, 20 de desembre del 2017

Resum del debat sobre polítiques i propostes pel sistema sanitari organitzat pel Cercle de Salu

Representants dels principals partits participen en el debat sobre polítiques i propostes pel sistema sanitari organitzat pel Cercle de Salut

El passat 11 de desembre, representants dels principals partits polítics van participar en el debat: Polítiques de salut i propostes pel desenvolupament del sistema sanitari, que va organitzar el Cercle de salut. L’acte, que va tenir lloc a l’auditori de l’Edifici Docent Sant Joan de Déu, va servir per conèixer les propostes en matèria de salut dels diferents partits que es presenten a les eleccions del 21 de desembre.

Hi van participar: Marina Geli de Junts xCat, Alba Vergès d’ERC, Jorge Soler de C’s, Assumpta Escarp del PSC, Marta Ribas de CatComú-Podem, Santiago Rodríguez del PP i Eulàlia Reguant de la CUP.

El debat, que va transcórrer amb cordialitat, es va desenvolupar seguint dos blocs. En el primer, es van exposar les propostes relacionades amb la cobertura i el finançament, mentre que la segona part es va centrar en l’organització dels sistema i els resultats.

Tots els representants polítics van coincidir en que el sistema sanitari català és equitatiu i van valorar la seva gratuïtat i cobertura universal. Es va posar de relleu que és una peça clau de l’estat del benestar i que, en general, està ben valorat pels experts a nivell nacional i internacional.

En aquest primer bloc, la discussió es va centrar en si han d’estar cobertes pel sistema públic totes les noves prestacions (nous tractaments) i també en el futur del finançament.

Durant la segona part del col·loqui, el debat va girar especialment al voltant de la titularitat dels centres sanitaris i sobre la col·laboració publico privada. En aquest punt, els representants polítics van plantejar posicions clarament diferenciades: CUP i CatComu-podem a favor d’una titularitat únicament publica, mentre que la resta de formacions acceptaven com a part del sistema la col·laboració publico privada amb entitats sense ànim de lucre. 



Volem agrair al Dr. Ricard Bosch, el reso que ha fet del debat en el seu Blog, 


http://rbasalutigestio.blogspot.com.es/2017/12/debat-organitzat-pel-cercle-de-salut-al.html


Guió de l´acte

“POLÍTIQUES DE SALUT I PROPOSTES PER AL DESENVOLUPAMENT DEL SISTEMA SANITARI” Debat amb el grups polítiques . Eleccions 21 desembre 2017

-Consideracions prèvies.

1.- oportunitat del debat. Hi ha hagut debat en el si del cercle de salut respecte de si es deuria  o no fer aquest acte degut a la situació de excepcionalitat política  en la que estem immersos.
 -resum de les consideracions de la junta directiva:
Si es celebren les eleccions al final tindrem que optar per una formació política, que tindrà una representació parlamentaria, que  donarà suport a un  govern,  que aplicarà unes polítiques. Sembla raonable saber quines son les diferents opcions polítiques en l’àrea de la salut
- d’altre banda forma part de les  finalitats fundacionals  del cercle de salut. “Promoure la reflexió i el debat sobre les transformacions que cal dur a terme en el sistema sanitari de Catalunya”
2.- aquesta no serà una moderació asèptica. lligant a les nostres finalitats fundacionals.  El cercle de salut te opinió i posició sobre la situació del sistema sanitari, que bàsicament es pot resumir en 2 afirmacions: defensem un sistema sanitari públic i creiem que es necessari introduir reformes per reforçar-lo i modernitzar-lo.

  Introducció al debat:

El nostre sistema sanitari es una de les peces clau del estat del benestar i en general es ben valorat pels experts a nivell nacional i internacional i genera un alt consens politic. Malgrat les diferencies opcions polítiques ningú ha fet una proposta de canvi de le principals característiques del  model. Algunes d’aquestes característiques son:
1.- Sobre la cobertura: Tenim un sistema sanitari equitatiu, caracteritzat per la seva gratuïtat i cobertura universal.
2.- Sobre la eficiència. El sistema sanitari te uns costos unitaris mesurats en % sobre el PIB per sota de la mitjana de la OCDE i per tant, podem dir que en termes macroeconòmics es un sistema eficient
3.- Sobre la organització. Tenim una arquitectura institucional ben valorada pel experts,  basada en una planificació en base poblacional  i estructurada per nivells assistencials (atenció primària, hospitals basics i centres de referencia)..
4.- Sobre els resultats. El sistema sanitari te bons resultats mesurats en  esperança de vida i altres indicadors de mortalitat evitable,  i una bona acceptació social, sent  un dels servies públics mes ben valorats per la ciutadania.
Des de el cercle de salut fem una  valoració positiva sobre la situació del sistema sanitari  del nostre país,  però també creiem que es necessari introduir reformes per reforçar-lo. Es per aquest motiu que creiem que no hem de caure en la autocomplaença, i hem de reflexionar sobre les mancances dels sistema  i sobre les possibles mesures per modernitzar-lo.
El debat amb els representants de les diferents formacions polítiques potser una bona ocasió per fer aquesta reflexió  i conèixer de primera mà les propostes de cada partit.
Hem cregut que en lloc de plantejar-lo com una descripció oberta dels diferents programes, podria ser mes positiu enfocar-lo  al voltant de les  4 característiques mencionades anteriorment  i dividit en dos blocs. 
-         Primer bloc centrat en cobertura i finançament
-         Segon bloc centrat en organització i resultats.



PRIMER BLOC DEL DEBAT: COBERTURA I FINANÇAMENT . 45 minuts.  5 minuts per participant, mes 15 minuts per debat i preguntes.

1.-  La cobertura.Tenim un sistema sanitari caracteritzat per:  amplia cartera de serveis, gratuïtat, cobertura universal.

Elements per incorporar al debat. La cobertura com sabem té tres dimensions: qui està cobert, quines  prestacions estan cobertes i en quina proporció estan cobertes.
Han d’estar  totes les noves prestacions  cobertes?: Les noves prestacions (nous tractaments), diuen els experts que representen mes del  50% de l’increment del cost dels sistemes sanitaris i les noves molècules son cada vegada mes cares. Això representarà un important increment de costes els propers anys.  No totes les noves prestacions aporten un valor diferencial.
Ha d’estar tothom cobert? Els emigrants procedents de la unió europea obtenen el dret a l’assistència al nostre país pel fet d’esta empadronats. Cotitzen al seu país i consumeixen al nostre. Segons el  tribunal de cuentas de 230.000 pensionistes de la UE, nomes facturem l’assistència al seus països d’origen de 103.000.
Preguntes: Creuen que el sistema sanitari podrà seguir finançant tot, per a tots i de forma gratuïta?. El seu partit te prevista alguna modificació respecte de la cobertura?. 
. - Com pensen fer efectiva la llei d’universalització aprovada per unanimitat la passada legislatura?
-Tenen  alguna mesura prevista respecte de l’agencia d’avaluació de tecnologies per tal de que actuï con agent independent en la  valoració de incorporar nous tractaments?
-Tenen previst alguna modificació respecte del copagaments?

2.- Eficiència i finançament. El sistema sanitari te uns costes unitaris mesurats en % sobre el PIB per sota de la mitjana de la OCDE.

Elements per incorporar al debat
La despesa publica sanitària a Catalunya serà  a l’any 2017 de 8.876 milions d’euros  (pressupost). Menys que la del 2011 que va ser 9.127 milions d’euros.
La despesa per càpita es (2017) de 1.192  euros per càpita. Media estatal 1.264.
La despesa sanitària a Catalunya representa un 5,2% sobre el  PIB català. A espanya la despesa sanitària publica representa un 6,5% sobre el PIB. La Media de la UE (15) es de 7,3.
Molts experts opinen que aquesta depesa en referencia al PIB per sota de la mitjana espanyola i europea es basa sobre tot en una  insuficient  dotació de recursos i en uns salaris dels professionals molt per sota de la mitjana europea.

Pregunta:
El seus partits tenen alguna proposta per millorar el finançament sanitari públic per tal de posar-lo a la mitjana espanyola o europea ?
En cas de que la seva proposta sigui la universalització de l’assistència i el finançament de totes els tractaments, tenen algun pla per finançar-ho?
Tenen alguna proposta per fer una millora salarial progressiva que ens apropi a la mitjana europea?

SEGON BLOC DEL DEBAT: LA ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA I ELS RESULTATS. 45 minuts.  5 minuts per participant, mes 15 minuts per debat i preguntes.

3.-  la organització. tenim una arquitectura institucional molt ben valorada per  totes les institucions nacionals e internacionals.

Elements per incorporar al debat
Tenim una macrogestió del sistema molt apreciada per tothom. Planificació en base poblacional, nivells assistencials ben definits, atenció primaria amb  funció  de “gatekeeper”, etc.
Tenim també una  microgestió  molt valorada . Professionals molt ben formats (uns del millor d’Europa) i  instal·lacions de alt nivell (un bon parc instal·lat en termes d’hospitals i  centres de primària).
Però tenim una mesogestió molt burocràtica .
-         Manca d’una governança dels centres independent
-         Organització dels centres cada vegada mes rígida i amb perduda de autonomia de gestió.  
-         Qüestionament de la col·laboració publico privada que forma part històricament del model sanitari catala.
-         Sistemes d’assignació econòmica en base quasi pressupostària,
-         polítiques de rrhh funcionarials,  etc.
-         No conec enquestes que valorin l’estat d’opinió dels professionals, però m’atreveixo a aventurar que no es precisament de molta satisfacció amb el sistema (organització i salaris)
-          
Pregunta: el seu partit te previst algun tipus de reforma del model organitzatiu dels centres sanitaris. ?
-creuen possible avançar en la desburocratització de la gestió. ?
-quina es la seva opinió sobre el model sanitari català basat en un rol del  CatSalut que actua com asseguradora publica, que compra serveis a una xarxa de proveïdors independents de diferent titularitat?.
- quina es la seva opinió  sobre l’autonomia de gestió dels centres, amb  una  governança no polititzada i amb implicació de la societat civil
- Creuen possible mantenir o avançar en la col·laboració publico privada o per el contrari creuen que el sistema ha de prestar serveis nomes amb medis propis.?.
-Creuen possible avançar en la desburocratització/desfuncionarització  de les polítiques de personal ?

4.- Resultats. El sistema sanitari te bons resultats, mesurat en esperança de vida i altres indicadors de mortalitat evitable. El sistema sanitari te una bona acceptació social i es un dels serveis públics mes ben valorats per la ciutadania

Elements per incorporar al debat :
Catalunya  i Espanya  estan  las 3ª en el ranking d’esperança de vida després de Japò i Suïssa.
Las tasses de mortalitat evitable també ens situen entre els primers països se la OCDE.
Els indicadors d’esperança de vida no estan relacionats únicament amb el sistema sanitari, sinó amb altres elements relacionats amb el estil de vida, etc. De fet al Lancet 2016 es publica un article que exposa que durant la crisis la esperança de vida s’ha incrementat a nivell estatal (disminució de la mortalitat cardiovascular, respiratòria i accidents de tràfic) malgrat la disminució de recursos sanitaris.
El sistema sanitari es el serveis públic millor valorat per la població (especialment l’atenció primària ).
El  64% del ciutadans opina que el sistema sanitari funciona bastant be (18%), o be però amb necessitat de reformes (46%)  (CIS 2015)
El percentatge de  ciutadans que opinen que el sistema funciona be ha caigut 5 punts en el últims 5 anys, passant d’un 23, 8 %, a un  18%
L’agencia d’avaluació de resultats cada vegada disposa de mes indicadors de resultats, alguns dels quals evidencien diferencies molt notables en els resultats entre les diferents centres. Exemple: diferencies entre centres en el tractament de recent nascuts de baix pes, diferencies en la mortalitat per ictus o per ICC, etc. Aquests resultats  deurien  incorporar-se a la presa de de decisions en l’assignació econòmica, carteres de serveis, sectorització del terciarisme, etc

Pregunta .  Els seus partits tenen alguna proposta relacionada amb  la orientació del sistema a la obtenció de resultats?
alguna proposta per assignar recursos en base a resultats o a l’aportació de valor (VBHC)?,
alguna proposta a redefinir la cartera de serveis d’alguns centres en base als resultats obtinguts?





diumenge, 3 de desembre del 2017

CAL FER ARA UN DEBAT SOBRE LES POLÍTIQUES DE SALUT?

La Junta directiva del CERCLE DE SALUT ha organitzat pel proper  11 de desembre un debat sobre polítiques de salut i desenvolupament del sistema sanitari entre les diferents candidatures que es presenten a les properes eleccions del 21-D

Aquesta iniciativa no ha estat absent de critiques de socis i no socis de la nostra entitat que es poden resumir en : "Aquestes eleccions no van d'això ".

Coincideixo amb l'excepcionalitat de les eleccions del 21-D per com s'han convocat, qui les ha convocat i en quina situació política es desenvoluparà la campanya electoral i es celebraran els comicis. També coincideixo en que l'objectiu principal de les forces democràtiques catalanistes -sobiranistes i no sobiranistes- ha de ser recuperar les institucions, deixar sense efecte l’article 155 i la intervenció econòmica de la Generalitat que ve de més lluny, aconseguir la llibertat dels Jordis i la dels consellers del govern empresonats i el retorn de l'exili del president Puigdemoint i dels consellers que estan amb ell (en el moment d'escriure aquestes línies el magistrat del Suprem encara no ha pres una decisió sobre la situació personal dels presos). I, en qualsevol cas, aconseguir l'arxiu de la "causa general" oberta contra els partidaris del procés que estan sent investigats.

Però també cal tenir en compte  que després d'aquestes eleccions es constituirà un Parlament, s'investirà un president i es  nomenarà un Govern, que hauran de legislar i governar, respectivament durant els propers quatre anys , sobre tots els àmbits que afecten la vida quotidiana dels catalans i el de la sanitat és especialment transcendent pels seus valors, pels béns jurídics fonamentals sobre els que incideix -vida, salut, integritat física-, per la seva incidència en la qualitat de vida dels ciutadans i pel seu impacte en els pressupostos de la Generalitat -gairebé el 40%.

Cal conèixer doncs com es plantegen les diferents opcions polítiques el futur de la sanitat pública i quines mesures pensen adoptar si reben el mandat de governar.

Aquesta passada i abruptament avortada legislatura vam assistir a l'adopció de mesures -les anomenades desprivatitzacions-  i el plantejament d’iniciatives legislatives -noves formes de gestió- que van generar controvèrsia en el sector sanitari. Des del Cercle vam alentar un debat que degut a les circumstàncies no va  resultar reeixit.

Ara tenim una oportunitat de debatre o si més no de conèixer les propostes que ens fan aquells que ens demanen el vot. Quan millor es pot debatre de polítiques sectorials que en el marc d'una campanya electoral?

Crec que a l'hora de dipositar el vot el 21-D a més de plantejar-nos quins són els grans objectius polítics  abans esmentats, també cal plantejar-nos  quines són les polítiques econòmiques i socials que se'ns proposen. En particular quin model de sistema sanitari.

Una sanitat petrificada  filla d'una concepció centralista, burocràtica i rígida del sistema sanitari, que redueix el concepte de lo públic a allò que es proveeix  des d'estructures administratives per  empleats públics i confon el servei públic amb la fórmula que s'adopta per a la seva gestió, és una opció tan legítima com la que defensa un sistema públic de salut descentralitzat, en el que es mantingui la col·laboració públic-privada, la diversitat en la provisió, i l'autonomia de gestió   i econòmic-financera dels centres.  Amb el nostre vot també estarem  decidint el 21-D quin model de sanitat volem que es desenvolupi.

És per tot això que considero del tot encertada la iniciativa de la nostra associació d’organitzar el debat del proper dia 11, sobre tot tenint en compte que una de les nostres finalitats fundacionals i raó de ser és : "Promoure la reflexió i el debat sobre les transformacions que cal dur a terme en el sistema de salut de Catalunya" (article 2. a) del Estatus de l'Associació CERCLE DE SALUT).

Espero que ens trobem l'11-D a les set de la tarda a l'Auditori de l'Hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues.

La Vall d'En Bas, 3 de desembre de 2017.


Francesc José María
Secretari del Cercle de Salut

dimarts, 24 d’octubre del 2017

El Cercle de Salut davant l’aplicació de l’article 155 de la constitució contra les institucions catalanes


Davant l’anunciada aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola amb les mesures proposades pel govern espanyol, sotmesa a l’aprovació del Senat en els propers dies, la Junta Directiva del Cercle de Salut vol manifestar:

1)      El  total recolzament al govern de Catalunya i al Parlament de Catalunya elegit democràticament i el més escrupolós respecte al mandat democràtic emanat de les urnes.

2)      El  més absolut rebuig a l’aplicació de l’article 155 CE i condemna  de la vulneració de la pròpia Constitució i de l’Estatut que suposa la adopció d’aquestes mesures. Alhora,  fa una crida per  trobar una sortida a l’actual situació política del país que doni una solució democràtica  al conflicte polític  d’una part cada cop més important de la societat catalana amb l’Estat espanyol, entenent que aquesta solució no pot basar-se en mesures repressives ni en la suspensió de l’autonomia catalana i la anihilació de les seves institucions democràticament escollides.

3)      El  suport i solidaritat amb els dirigents de les associacions cíviques sobiranistes empresonats i amb tots aquells que estan patint les conseqüències de l’actuació repressora de l’Estat, amb un record especial  per aquells conciutadans que van resultar lesionats l’1-O quan anaven a exercir el dret de vot.

4)      També  la solidaritat amb tots aquells dirigents polítics que es troben amenaçats de persecució penal : president de la Generalitat, consellers del govern, membres de la Mesa del Parlament,  diputats, alcaldes i regidors, etc… En particular, amb el conseller de Salut i alts càrrecs del Departament i del Servei Català de Salut  que poden veure’s afectats personalment i professionalment per les mesures que en aplicació de l’esmentat article s’acabin adoptant.

5)      La greu  preocupació pel futur del nostre sistema públic de salut per les conseqüències negatives que, en el seu cas,  puguin derivar-se dels canvis en l’orientació en les polítiques públiques de salut  i el nostre compromís amb la preservació i defensa  del nostre model sanitari.


Barcelona, 23 d’octubre de 2017