Fa dos anys vaig
escriure un article al blog de l’Asociación Juristas de la Salut (8.1.2015) que
vaig titular “El triste final de los
consorcios sanitarios” amb motiu de
la modificació del seu règim jurídic en la reforma de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les
Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú i la
posterior incorporació d’una disposició addicional a la Llei 15/1997, de 25 d’abril, d’habilitació de noves formes de gestió
del Sistema Nacional de Salut que va regular els anomenats consorcis
sanitaris diferenciadament dels consorcis de règim comú, però va deixar de
banda als consorcis locals prestadors de serveis sanitaris i sociosanitaris.
Aleshores les reflexions crítiques, entre
altres, eren degudes als dubtes que
generaven la regulació en matèria de personal i les restriccions al seu règim pressupostari
que per a aquesta forma de gestió
conjunta suposava la seva adscripció a l’anomenada “administració dominant”.
La independència
dels consorcis i la seva plena capacitat d’obrar, junt amb l’autonomia de
voluntat del socis reflectida en la llibertat de pactes en la seva constitució per
regular el seu règim orgànic, funcional, patrimonial, comptable i financer, van
quedar negativament afectades per les reformes legals. No entro a valorar el fonament ni la bondat de dites reformes legals i em limito a
constatar les seves conseqüències.
Els consorcis
sanitaris han estat una de les joies de la corona en el desenvolupament del
sistema públic de salut de Catalunya. Des de la creació dels primers entre els
anys 1986 i 1988 (Parc Taulí, Vic i Terrassa) s’han arribat a crear només en el
sector públic de la salut autonòmic fins a un total de tretze que gestionen
serveis assistencials de les diferents xarxes del SISCAT.
Són o millor dit eren una fórmula de
col·laboració público-privada institucional en la que, sent essencialment
una forma de col·laboració entre diverses administracions, podien participar
entitats privades sense afany de lucre (i des de la modificació legal del seu
règim jurídic també les que tenen ànim de lucre) sense que aquesta participació
desvirtuï la seva naturalesa pública.
Aquesta col·laboració
público-privada a més representava en molts dels casos la continuïtat en la participació en la governanza dels centres
sanitaris d’aquelles entitats que havien estat, algunes durant segles, les que
havien prestat serveis de salut a la població de determinats territoris i en
alguns casos continuaven ostentant la propietat d’edificis i instal·lacions. Exemples
del que dic són : la Fundació privada
Sant Llàtzer al Consorci Sanitari de
Terrassa, la Creu Roja Espanyola al Consorci Sanitari Integral, la Fundació de
l’Hospital de la Santa Creu al Consorci Hospitalari de Vic, la Fundació
Hospital de Vilafranca al Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i la Fundació
Hospital Asil Sant Jaume de Blanes a la Corporació de Salut del Maresme i La
Selva. I en l’àmbit local al Fundació privada Sant Antoni Abad de Vilanova i
l’Orde dels Camils de Sant Pere de Ribes al Consorci Sanitari del Garraf.
Ara es planteja donar el cop de gràcia a aquesta
fórmula de gestió conjunta i oberta a la participació d’entitats privades a partir del raonament de que la seva presència “contamina” els consorcis que per aquest motiu
no poden tenir la consideració de mitjans propis del Servei Català de la
Salut i de les entitats públiques que n’estan vinculades o són dependents. Conclusió
presa des de determinats despatxos jurídics de l’administració i organismes de control i fiscalització sense tenir
en compte altres consideracions de política sanitària i de desenvolupament del
model i la seva organització. Val a dir que aquesta conclusió de determinades
elits funcionarials convé i molt a algunes opcions ideològiques que veuen en
aquest plantejament la justificació “tècnica” per donar un pas més en el camí
de la mal anomenada publificació del sistema de salut.
La consideració de
mitjà propi i instrumental per tal de que els consorcis fossin formes de gestió de serveis sanitaris excloses de la legislació de contractació pública en la
seva relació amb l’SCS, podia tenir
algun sentit en un moment donat per eludir l’aplicació de les directives
europees i la legislació estatal sobre contractació del sector públic i
suposaven un “mal menor” encara que gens menyspreable perquè afectava
directament a trets característics essencials del nostre model, a saber : la diversitat,
la separació de funcions i l’autonomia de gestió.
La relació entre el
finançador (comprador de serveis) i el mitjà propi (proveïdor) no és de naturalesa
contractual/convencional (alguns diran que el “contracte” no ha existit mai i
que els concerts sanitaris han estat una mera assignació pressupostària el que
no deixa de ser cert en part i caldria corregir) i s’instrumenta a través d’encàrrecs
de gestió el que vol dir que l’ens controlat ha d’acatar les ordres d’obligat
compliment que emanen de l’entitat controladora sigui el Servei Català de la
Salut o qualsevol altra.
L’ús d’aquesta
tècnica merament instrumental ha perdut
tot el sentit que se li podia trobar en el marc legislatiu de contractació
pública anterior perquè les noves directives europees permeten organitzar els
serveis d’atenció a les persones (serveis socials , salut i educació) de manera
que no sigui necessari celebrar contractes públics mitjançant concerts socials
que queden al marge de la via contractual i que poden afectar tant a ens
públics com a privats. Com a mostra l’esborrany d’Avantprojecte de llei de formes de gestió d’assistència sanitària
finançada amb fons públics a càrrec del Servei Català de la Salut, quina
memòria preliminar ha aprovat recentment el Consell de Direcció del CatSalut.
Lamentablement l’expulsió de les entitats privades dels
òrgans de govern dels consorcis per la raó “tècnica” exposada, fa presagiar que en el futur no es podran incorporar a la
seva governanza altres entitats
privades dels territoris representants dels pacients, dels professionals o de la ciutadania. Un mal negoci per al
futur del sistema.
Barcelona 23 de
març de 2017.
Francesc José María
Sánchez
Advocat. Secretari
del Cercle de Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu Comentari