dissabte, 11 de març del 2017

L’avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics.

S’ha presentat al Consell de Direcció del  Servei Català de la Salut per a la seva aprovació la memòria  preliminar de l’Avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics, a través del SCS, que alguns ja s’han apressat a titllar-la de promotora de la privatització quan encara no ha iniciat el seu recorregut.
Aquesta llei del tot necessària i complementària a la que ja es troba en tràmit parlamentari sobre contractes de serveis a les persones, té per objectiu transposar la Directiva europea sobre contractació pública que dóna un ampli marge als estats membres  per regular l’organització dels serveis a les persones (educatius, socials i sanitaris).
Les administracions competents tenen llibertat per prestar per sí mateixes aquests serveis o organitzar-los de tal manera que no calgui celebrar contractes públics. A l’Estat Espanyol la competència en aquestes tres matèries ha estat traspassada a les CCAA i per això són aquestes les que han de fer aquesta transposició legislativa. Seria una greu irresponsabilitat que la Generalitat no ho fes.
Es tracta doncs de, garantint els principis de transparència, publicitat, igualtat i no discriminació, dissenyar un model de gestió dels serveis sanitaris que tenen la consideració  en els tractats europeus de serveis públics d’interès general  i no  estan subjectes  a les regles de la competència ni, si així es disposa en una llei, han de estar subjectes a la legislació de contractes del sector públic.
La llei que es proposa, a més a més de la regulació de les fórmules de gestió de la provisió de serveis sanitaris finançats pel SCS,  té també per objecte: 1)  regular les xarxes que configuren el SISCAT: es modifica la fins ara existent xarxa de transport sanitari que es converteix en “xarxa de serveis de caràcter complementari” incloent-hi l’oxigenoteràpia, la diàlisis ambulatòria i la rehabilitació ambulatòria. La integració en aquesta s’ha de formalitzar mitjançant concurrència d’acord amb la llei de contractes del sector públic; 2)atorgar facultats al director del SCS per administrar el patrimoni propi o adscrit, i 3)modificar la regulació de les Entitats de Base Associativa (EBA) establint uns requisits propis de les empreses d’economia social per al seu funcionament.
En aquesta breu descripció del contingut de l’avantprojecte ens limitarem a abordar la qüestió principal que la motiva que és la de les fórmules de gestió no sotmeses a la legislació sobre contractació del sector públic, que genèricament la llei anomena, amb no massa encert des del meu punt de vista, formes de gestió indirecta.
Es defineixen a la llei quatre  supòsits :
1)      la cooperació institucional vertical mitjançant encàrrecs de gestió a les entitats proveïdores  públiques que tenen la consideració de mitjà propi de l’administració: l’ICS, i les  empreses públiques i els consorcis en els que no hagi cap participació d’entitats privades i compleixin la resta de requisits que la pròpia llei senyala que no són altres que els establerts per la directiva europea de contractació pública.
2)      la cooperació horitzontal per supòsits de prestació conjunta del servei. Es deu referir a fórmules  associatives en les que participi l’SCS, però ni la memòria ni el text de l’avantprojecte de llei ho deixen prou clar.

3)      la concertació amb entitats d’economia social: pressumptament, ja que la llei no deixa clar què s’entén per entitats d’economia social, serien fundacions, associacions sense afany de lucre, ordes religioses,  cooperatives, societats laborals, mutualitats de previsió social, les EBA quan s’adaptin a la seva nova regulació, i altres que puguin ser catalogades com a tals, amb exclusivitat. I

4)      la cooperació directa amb associacions de voluntaris, ONG’s...
En aquesta classificació no està inclòs tot l’univers d’entitats que actualment presten serveis en règim de concert per compte del CatSalut.  No ho estan les entitats de naturalesa mercantil amb afany de lucre que queden relegades a un rol supletori en el SISCAT, malgrat en alguns àmbits de la xarxa d’internament no es pot afirmar que la seva presència sigui irrellevant –sociosanitari, salut mental i addiccions-   i  la seva contractació  s’haurà d’efectuar  a través alguna de les fórmules establertes en la normativa sobre contractació pública. Però tampoc queda clar si  estan incloses, d’entrada, les entitats públiques prestadores de serveis del món local en les que no tingui cap participació l’SCS, és a dir, que no personifiquin una  fórmula de “prestació conjunta” de serveis, pensem en les societats anònimes municipals (Reus, Amposta, Mora, Valls, Badalona) els organismes autònoms locals (Berga) i els consorcis  en els que no participa la Generalitat de Catalunya (Garraf, Vilafranca del Penedès, Vilanova).
En tots els  casos la relació entre l’SCS i el proveïdor –públic o privat- serà de naturalesa no contractual i s’instrumentarà a través de convenis que s’anomenen encàrrecs de gestió,  convenis de cooperació, concerts sanitaris i acords de cooperació, en funció de quin sigui el supòsit d’entre els quatre descrits.
Fins aquí una breu descripció del contingut de l’avantprojecte de llei que arrenca amb polèmica i que definirà el futur de l’organització dels serveis del sistema sanitari públic català i de la relació entre els proveïdors  i el seu finançador. És per això que des del CERCLE DE SALUT, d’acord amb les nostres  finalitats fundacionals, volem obrir un espai d’opinió i debat rigorós i seré sobre aquest avantprojecte de llei  i us convidem a tots  a participar-hi a través d’aquest blog així com a assistir a la jornada  que properament organitzarem.
Finalment un apunt pel debat que proposem: no s’ha de confondre la regulació de les fórmules de gestió que no comporten l’aplicació de la normativa sobre contractació pública, amb els principis que han de guiar  l’acció concertada dins del sistema públic de salut i els necessaris  mecanismes de transparència, control i retiment de comptes que a ben segur han d’existir.
Barcelona, 5 de març de 2017.
Francesc José María Sánchez
Advocat. Secretari del Cercle de Salut

4 comentaris:

  1. En la mesura que s'aprofita la necessitat i conveniència de trasposar una directiva europea, per modificar en temes cabdals el model sanitari català, aquesta iniciativa s'hauria d'aturar fins que s'hagi produït un debat social ampli al voltant de l'avantprojecte. Em refereixo a un debat democràtic i amb voluntat d'escoltar tothom, més enllà de la formalitat. Un gran model, que ha estat referent al món (malgrat l'erosió a la que està sotmès des de fa anys) mereix quelcom més que un enterrament mal fet, amb presses i dissimulant.

    ResponElimina
  2. Coincideixo plenament en la necessitat de la reordenació de la titularitat de certa gestió sanitaria i en blindar la gestió no lucrativa del moll de l'òs de l'assistència sanitaria. Si bé cal afinar més en la definició de que és i que no "social" i en el paper de l'empresa lucrativa en el nostre sistema. Tot des del convenciment de tenir un model de col·laboració públic-privat necessari que caldrà anar redefinint i establint-ne e camp d'acció. En la meva opinió cal també que la gestió, vingui d'on vingui estigui subjecta a control, a la innovació en valor, als resultats en salut per afavorir models de compra més rentables econòmicament i en salut

    ResponElimina
  3. Un es pregunta com es pot afirmar en la Memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de fórmules de gestió, i en el mateix text de l’Avantprojecte informat al Consell de direcció del CatSalut, el següent: “un conjunt harmònic de solucions juridicopúbliques que garanteixen la correcta viabilitat del sistema públic sanitari de Catalunya, i que, per la seva arquitectura flexible, no imposa un únic model ideològic, característica que n’afavoreix l’estabilitat”

    • Afavoreix l’estabilitat usar un concepte de contorns jurídics difosos (entitats d’economia social), regulat a una llei de l’estat, que segons com es desplegui ja sigui per l’estat o en una llei catalana, impliqui excloure de l’acció concertada a un no menor grup d’entitats? (recordem que segons la darrera actualització de l’annex del decret 196/2010 de creació del SISCAT, la xarxa d’internament està integrada per centres que pertanyen en un 22% a entitats mercantils, en un 12,5% Ordes Religioses, en un 22% a Fundacions privades i en 4,5% a Mutualitats).
    • No implica imposar un model ideològic l’ús d’un concepte aliè a la regulació de la LOSC (entitats d’economia social), la definitiva eliminació de l’autonomia de gestió dels Consorcis Sanitaris, i l’exclusió de la concertació de les entitats mercantils?
    • És viable un sistema públic que comença a laminar la participació dels operadors privats en el sistema, oblidant que aquesta participació passa des de fa més de 30 anys sota la lògica de permetre l’ús públic general de recursos privats per la prestació de serveis sanitaris?

    En realitat aquest és el veritable debat: és viable el sistema sanitari públic en els termes ideològics que es plantegen en la memòria i l’articulat de l’avantprojecte? Cal parlar-ne. De fet, calia haver-ne parlat; però encara hi som a temps.

    Josep Maria Bosch
    Membre del Cercle de Salut

    ResponElimina
  4. Comparto el comentario de Josep Maria Via sobre la bondad del en mi opinión, mal llamado "modelo Catalan" y la necesidad de abrir un debate social tranquilo alrededor del mismo.
    Dicho modelo es algo mas que un modelo de colaboración publico-privada en la provision de servicios de salud ya que incluso trasciende el mero ámbito sanitario y apunta a un modelo de sociedad que aparentemente ahora se trata de cuestionar.
    El modelo de salud no puede verse aisladamente de las otras prestaciones que configuran la Sociedad del Bienestar y por lo tanto solo en el contexto de la imprescindible revisión del Contrato Social se pueden tomar decisiones de este calibre en la que los ciudadanos han de tener voz y voto.
    Sorprende que en una etapa de transición de corto alcance y aparentemente a las puertas de la definición del modelo de sociedad sobre el que los ciudadanos habran de pronunciarse se abra este debate desde la interinidad de los que lo inician.
    No se si es este foro con acusado perfil tecnocrático quien debería asumir la defensa del modelo catalán.Cuando la tecnocracia entra en estos terrenos la democracia se resiente y tal vez y dado que mas de uno de los miembros del Cercle son a su vez dirigentes de entidades de la sociedad civil de relieve no se si seria mas oportuno y quizá incluso tendrían mas fuerza si dicha defensa la ejercieran desde las entidades que representan en vez de a titulo personal

    Francesc Moreu

    ResponElimina

Deixa el teu Comentari