Tot i
estar un xic allunyat de la dinàmica política actual, la convocatòria del
Cercle de Salut a presenciar i participar en un debat m'ha permès recuperar
grates sensacions que el model sanitari català acostuma a oferir. Fins i tot n’és
un interesant exemple a seguir.
En
efecte, el passat dijous dia 6 d’abril un bon nombre de persones vam poder
viure un intens debat sobre els projectes legislatius que el Govern està
promovent, amb la finalitat d'adaptar l'actual legislació que regula els models
de contractació de serveis a les persones, entre els que es troben els
referents a la salut, a les normatives europees. De la meva assistència a
l'esmentada sessió, en vaig treure diverses conclusions-constatacions que he
cregut oportú compartir amb els que tenen la voluntat de participar en aquest
debat a través del Blog que el Cercle de Salut ofereix.
En
primer lloc vaig tenir ocasió de constatar el respecte i la lleialtat que els
components del denominat sector salut, tenen a la autoritat sanitària,
representada en aquesta ocasió pel Director del Servei Català de la Salut. És
veritat que algunes de les intervencions van mostrar una contundent capacitat
crítica, però no és menys cert que tant la receptivitat del Director, com
l’actitud dels que van intervenir, feien gala de la confiança i el respecte
dispensats per uns i altres, cosa que considero un bon senyal. Una de les claus
que caracteritzat el desenvolupament del model català de prestació de serveis
de salut, és precisament la generació de complicitats.
També
vaig constatar la manca, per no dir absència absoluta, de capacitat de
transmetre els valors del model. En efecte, percebre que encara avui dia
apareguin dubtes sobre el caràcter públic del model, resulta absolutament
depriment. Les responsabilitats venen de temps endarrere, en que, segurament
per enutjós, vam obviar aquesta discussió i ens vam deixar dominar per
l'evident caràcter endogàmic que domina les relacions del sector salut.
Per fi,
malgrat no es tracti d'un tema que afecti als projectes legislatius que han
suggerit el debat, voldria compartir en el Blog la constatació de les profundes
modificacions que s'estan duent a terme en la composició de la titularitat de moltes
de les organitzacions prestadores de serveis lligades al territori i també al cap i casal.
Una de
les riqueses que el model català oferia prové del respecte que va voler tenir
amb el teixit territorial existent al país. Aprofitant la implicació de sectors
i institucions lligades a aquell territori, es van convertir en complicitats
per construir un nou model de prestació de serveis, basat en l'equilibri
territorial.
En
efecte, la quasi poètica composició d'alguns dels patronats que regentaven els
hospitals al llarg i ample del territori, va ser reinterpretada per la emergent
autoritat sanitària, amb la implicació dels agents locals, sobre tot
ajuntaments, convertint-la en implicació de la societat civil. Doncs bé,
aquesta riquesa, aquest valor, està desapareixent de forma, per a mi, alarmant.
De manera que la composició dels actuals consells que ostenten la titularitat
dels centres prestadors de serveis, passa a ser majoritàriament del Servei, amb
la qual cosa no solament es perd la riquesa de la diversitat i la complicitat
territorial, sinó que es desdibuixa la veritable separació de funcions, que,
amb la mateixa diversitat, són característiques fonamentals del model.
Josep
Abelló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu Comentari